Caldes de Malavella, vila termal

La vila de Caldes de Malavella s’ha anat configurant al llarg dels segles amb l’aigua termal com un dels principals símbols d’identitat. Situada en l’anomenada depressió de la Selva, una antiga fossa tectònica provocada per grans falles i activitat volcànica, Caldes sempre ha gaudit de les surgències d’aigües termals que arriben a 60ºC de temperatura. Bona part del seu patrimoni cultural està estretament relacionat amb l’aprofitament d’aquest recurs natural. Els romans, coneixedors de les propietats mineromedicinals de l’aigua termal, es varen establir en aquest indret i l’anomenaren “Aquae Calidae”. Les termes situades al puig de Sant Grau en són el millor testimoni.

En aquest mateix indret, a l’edat mitjana va renéixer un petit nucli de població emmurallat a redós del castell. D’aquest període es conserven notables testimonis arquitectònics, com cal Ferrer de la Plaça, la casa número 1 de la plaça dels Polls, alguns trams de muralla amb torres de defensa de l’antic castell i can Trelles. Tot i que originalment es trobaven a extramurs, d’aquest període també destaca l’església d’origen romànic de Sant Esteve de Caldes, les restes del castell de Malavella a Sant Maurici i les de Sant Esteve de Caulers.

Entre els segles XVI I XVIII la vila no va tenir un creixement significatiu, sinó que va mantenir el traçat de carrers i edificacions dins el recinte emmurallat, sovint lligat a l’activitat agrària i menestral. Tanmateix, l’activitat agrícola va viure la seva major expansió, posada de manifest en la construcció o consolidació de nombrosos masos distribuïts pel territori.