Caldes de Malavella, vila termal

Les surgències d’aigua termal són un element singular de Caldes, que n’han definit el caràcter des de l’antiguitat. Els seus carrers, places i jardins són plens d’elements patrimonials que reflecteixen un llegat històric forjat a través de l’estret vincle entre aquestes aigües i els seus vilatans: les Termes Romanes, els Balnearis, les cases modernistes, els espais de passeig…

Actualment, a Caldes de Malavella hi ha tres indrets on aflora aigua termal a una mitjana de 56ºC-60ºC:
Puig de les Ànimes, dins els terrenys de Vichy Catalán, on hi trobem el Balneari i l’embotelladora
Puig de Sant Grau, on hi ha les fonts de Sant Narcís i dels Bullidors, les Termes Romanes i les embotelladores San Narciso i Imperial
Puig de les Moleres, on trobem la font de la Mina o Raig d’en Mel, i l’embotelladora Aigua Malavella. I d’on es canalitza l’aigua al Balneari Prats

L’èxit de l’aigua termal a través dels banys termals va afavorir que fos embotellada perquè els pacients poguessin seguir el tractament a casa seva. Aquest seria l’embrió del seu aprofitament industrial, que tingué diversos promotors i esdevingué un motor econòmic per a la població.

Les propietats de les aigües

L’aigua de Caldes s’origina en infiltrar-se l’aigua de la pluja cap a les profunditats, a través de les falles i les fractures del subsòl. Aquesta aigua, en arribar a una profunditat d’uns mil metres, s’escalfa, adquireix diòxid de carboni, i ascendeix cap a la superfície. Aquest procés pot durar entre 30 i 50 anys. Durant aquest temps, l’aigua va adquirint els minerals de les roques granítiques del subsòl. Les altes temperatures fan que l’aigua, en la fondària, arribi a uns 90-130˚C, i això provoca que ascendeixi ràpidament i sense perdre les propietats mineralògiques adquirides. La seva composició és: bicarbonatada sòdica, alcalina, litínica i fluorada. També conté: silici, liti, alumini, calci, potassi i manganès.

L’aigua termal de Caldes de Malavella és curatives i apropiada per al tractament de malalties reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori. Estimula la secreció gàstrica, a l’intestí afavoreix l’acció de les encimes pancreàtiques i el poder emulsionant de la bilis. És eficaç contra els trastorns de la nutrició (gota, litiasis úriques, obesitat, diabetis i certs reumatismes)

L’evolució històrica: