Història del termalisme

Balneari Vichy Català

 

Quan l'any 1840 Joan B. Foix i Gual va escriure la seva Notícia de las aguas minerales mas principales de España, la referenda que va fer respecte Caldes de Malavella no era gens afalagadora:

"En la provincia de Gerona a tres leguas de la capital, se halla esta villa de poquisima pobladon. En ella hay varios manantiales de agua caliente, y lo es tanto, que para tomar un bano comodamente debe estar el agua al aire libre unas cuatro horas. Varios vestigios indican que hubo allí famosos banos romanos y en el dia hay tanto descuido, que si alguno van a banarse deben transportar el agua de los manantiales a las casas, y tomar el bañoo en tinas de madera. La usan igualmente para bebida y es Idstima que hay a tanta negligencia, y que no tengamos una analisis razonada de ella”.

La imatge que se'ns dibuixa, es la d'una comunitat rural on malgrat la presencia de les aigües termals i la seva tímida utilització, no s'ha fet encara el pas cap una explotació moderna de les seves virtuts terapèutiques. I sobretot, aquesta situació es confirma quan es compara la realitat de Caldes de Malavella amb d'altres zones del nostre país. Ja a l'any 1817, Caldes de Montbui comptava amb cinc establiments particulars de banys, més el de l'Hospital de la Caritat, d'ús públic. El 1840, aquests establiments s'havien doblat (Hospital de la Caritat, Rius, Grau, Broquetas, Font, Sagrera, Alrich, Forns, Sola i Llobet) i, "en general todos se hallan en buen estado, y ofrecen las buenas proporciones y comodidades que son de desear, para que puedan hospedarse en ellos los enfermos y tomar los baños con toda conveniencia”. En la mateixa època, l’Hostal dels Banys tenia obertes les seves portes a Ribes de Freser, i Caldes d'Estrac i Arenys de Mar comptaven també amb edificis destinats als tractaments hidroterapèutics.

Malgrat que a principi del segle XIX a Caldes de Malavella es basteix un petit edifici, conegut amb el nom de Els Banys Nous, que aprofitava l'aigua de la font els Bullidors (la mateixa que havia alimentat les Termes Romanes de Sant Grau) per omplir les seves banyeres, l'experiencia no reeixirà i en arribar a 1840 es trobava totalment enderrocat.

Aigües de Caldes

 

De tota manera, però, la població de Caldes aprofitava des de sempre l'aigua calenta per a les seves necessitats domestiques:

"este vecindario desde tiempo inmemorial tiene la servidumbre de utilizar el agua de la fuente de "Els Bullidors" como legia para lavar utensilios de cocina, lo cual representa una considerable economia de carbon, economia de la que el pueblo no puede ni debe presandir, por el estado de pobreza en que desgraciadamente se encuentran la mayor parte de los mismos, pues en la comarca no existe industria de ningun genero, y los pocos recursos que se obtienen de la agricultura por ser este suelo sumamente drido, y sin cuyo utensilio de carbon, no necesitan calentar agua para el labado de tales objetos, dada la elevada temperatura de dicha agua" (AMCM, Actes Pie, 1900).

Aprofitament de l'aigua per part de la població, que no es limita únicament a les necessitats casolanes i que en una comunitat eminentment agrícola representava un complement en la dèbil economia familiar:

"los vecinos utilizan en varias epocas del ano las referidas aguas para llevarla en bamles o toneles a Gerona, Cassd de la Selva, Llagostera, San Feliu de Guixols y otros pueblos a fin de destinarla a bafios, formando semejante industria un medw de subsistencia de los vecinos de esta villa que a ello se dedican". (AMCM, Actes Ple, 1900).

Quins eren però els brolladors que van fer possible que Caldes es convertís lentament al llarg de la segona meitat del segle XIX en una vila balneària. La seva localització ve emmarcada per l'existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població. En primer lloc el Puig de les Animes que contenia a més de dos brolladors, la font de la "Cantera", la font Xica i la font del Fetge. Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s'hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d'explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, font de I'Hospital i la font de Sant Narcis o d'en Pla. Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la, font de la Mina o d'en Xiberta i el raig o rec d'en Mel, descobertes el 1829 quan es va obrir una mina o rasa per tal d'assecar un camp pantanós.

 

PLANTES EMBOTELLADORES

AIGUA MALAVELLA
Carrer Transmuralla, 63
Telf. 972 47 03 25
Web: Grupo Vichy Catalan
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
AIGUA SANT NARCÍS
Carrer Pla i Deniel s/n
Telf. 972 47 00 07
AIGUA VICHY CATALAN
Avinguda Doctor Furest, nº 1
Telf: 972 47 00 15
Web: Grupo Vichy Catalan
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Història de les plantes emboltelladores (.pdf)

Caldes a un cop d'ull:

Fulletó Whats On

El llibre de La Vila Termal:

Caldes de Malavella, La Vila Termal